Plats típics catalans

Barcelona és entre el mar i la muntanya, i la seva cuina ho reflecteix: tanta tradició de peix i marisc com de carn, verdura d'hort i llegum. Aquesta és la selecció de plats que et trobaràs més sovint en una carta catalana.

Per començar

Pa amb tomàquet: llesca de pa, normalment de pagès, untada amb tomàquet madur, oli d'oliva i sal. Sembla senzill però un bon pa amb tomàquet es nota de seguida; acompanya gairebé qualsevol àpat, des de l'esmorzar fins al sopar.

Escalivada: verdures (albergínia, pebrot vermell, ceba) rostides senceres al forn o a la brasa fins a caramel·litzar-se, pelades i amanides amb oli d'oliva. Es serveix freda o tèbia, sola o amb anxoves.

Esqueixada: amanida freda de bacallà dessalat esqueixat amb tomàquet, ceba, pebrot i olives. Plat d'estiu per excel·lència.

Salses que ho canvien tot

All i oli: emulsió d'all i oli d'oliva (la versió tradicional no porta ou, tot i que avui és habitual trobar-la amb ou). Acompanya carns a la brasa, patates i arrossos.

Romesco: salsa a base de tomàquet, all, pa fregit, ametlles i avellanes torrades, i pebrots secs (nyora). És la salsa clàssica per sucar els calçots.

Plats principals

Calçots: una varietat de ceba tendra, rostida sencera a la brasa fins a cremar la pell exterior, que es pela amb les mans i es suca en salsa romesco. És un plat de temporada (de gener a març) i tota una tradició social: es menja amb les mans, amb bavereta, i sol anar acompanyat de carn a la brasa després.

Botifarra: embotit fresc de porc, sense curar, que es cuina a la planxa o a la brasa. La versió més típica es serveix amb mongetes.

Fideuà: com una paella però amb fideus en comptes d'arròs, cuinada amb brou de peix i marisc. Va néixer a la costa catalana com a alternativa a la paella quan escassejava l'arròs.

Suquet de peix: guisat de peix i marisc amb patata en un brou amb sofregit, típic de les zones de pescadors com la Barceloneta.

Escudella i carn d'olla: cuinat tradicional català amb carn, embotits i verdures, típic d'hivern i dels àpats de Nadal.

Per acabar

Crema catalana: semblant a la crème brûlée francesa però amb base de llet i rovell d'ou aromatitzada amb canyella i pell de llimona, amb una capa de sucre cremat per sobre. El postre català per antonomàsia.

Panellets: petits dolços de massapà, tradicionalment coberts de pinyons, que es mengen sobretot per Tots Sants (1 de novembre).

Amb aquesta llista ja pots llegir una carta catalana sense sorpreses — i saber què demanar quan no sàpigues què demanar.