La Rambla

El nom ve de l'àrab "ramla" (sorral): abans d'urbanitzar-se era literalment el llit sec d'un torrent que corria extramurs de la ciutat medieval, i no es va pavimentar com a passeig fins al segle XVIII. Tot i que en castellà sovint es diu "Las Ramblas" en plural, en català és "La Rambla", en singular, encara que se sol parlar de diversos trams amb nom propi.

Baixant des de Plaça Catalunya cap al mar es succeeixen la Rambla de Canaletes (amb la seva font, on la tradició diu que qui en beu està condemnat a tornar a Barcelona), la Rambla dels Estudis, la de Sant Josep —al costat del Mercat de la Boqueria—, la dels Caputxins —amb el Gran Teatre del Liceu i el mosaic de Miró a terra, el Pla de l'Os— i finalment la de Santa Mònica, ja a prop del monument a Colom.

És zona clàssica de carteristes, així que convé portar la bossa tancada i no treure el mòbil de manera cridanera enmig de la multitud. Val més la pena caminar-la a primera hora del matí, quan encara no s'ha omplert de gent i es pot tafanejar a les parades de flors sense agobis, que a mitja tarda.